martes, 31 de marzo de 2015

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, ENTRE NOSALTRES

Vicent  Andrés Estellés , entre nosaltres.
            Durant la celebració de les jornades culturals de tancament del segon trimestre, el Departament de Valencià organitzà una conferència sobre la figura del poeta Vicent A. Estellés. La xarrada anava adreçada als alumnes de Segon de Batxillerat i Quart d’ ESO, ja que l’autor forma part de la programació d’aquests nivells. La qüestió per què decidírem ,d’immediat, que era absolutament necessari oferir als nostres alumnes aquesta xarrada fou la personalitat, el prestigi i la proximitat de  la persona que se’n faria càrrec, el pintor i il·lustrador xativí Joan Ramos.
                Els versos d’Estellés musicats per Ovidi Montllor, Paco Múñoz, Vicent Camps, Pep Gimeno Botifarra, Pau Alabajos... sonaren per desvetllar les emocions d’uns versos que ja ens pertanyen :
                No hi havia a València dos amants com nosaltres.
                Assumiràs la veu d’un poble / i serà la veu del teu poble
                Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble.
                Res no m’agrada tant / com enramar-me d’oli cru / el pimentó torrat
                Cloc els ulls i me’l fot
                Joan Ramos conegué, tractà, acompanyà Estellés, dialogà amb Estellés, durant les seues  pels nostres voltants. És testimoni de l’Estellés més íntim, d’aquell Estellés que rarament apareix explicat als manuals de literatura  i d’això volguérem que ens parlara. Tractant-se de poesia, quan tots sabem que la poesia té les seues dificultats per arribar a un públic que no siga especialitzat, Joan Ramos, amb les seues paraules, aconseguí acostar el Poeta, la figura del poeta, a l’home, un entre tants, el fill del forner que feia versos, el poeta de Burjassot. És la humanitat revelada amb una explicació breu dels moments de precarietat econòmica i laboral, de la presència de la mort, una Mort petita, l’ama del corral i del carrer de la llimera i  la parra i la flor del taronger, que s’emporta el seu àngel, la precarietat de la seua salut... que no obstaculitzaran la seua dedicació a cantar i contar l’amor dels arraps, l’amor filial, la terra, la història, els nostres paisatges, el Mural, amb una llengua propera, però magnificada.
                Joan Ramos, incidí en els llibres i els versos que ell il·lustrà  - Xàtiva, Canals, Versos per acompanyar una esperança – Un exemplar del llibre Canals circulà entre els alumnes, observaren la correspondència entre versos i il·lustracions, paraula i imatge, que d’ara endavant, segurament, relacionaran, Estellés i Ramos. Els recità els versos dedicats a la Lloca, el Mur de les lamentacions, en majúscules, perquè Estellés dotà d’ànima l’arbre símbol de Canals. I la Foguera? La Festa de Canals tampoc passà desapercebuda a la mirada d’Estellés i en féu l’elogi. I Xàtiva? ciutat, ciutat de les fonts remoroses/ ciutat, ciutat de l’invicte destí. I del guerrer de Moixent? Clar capità de les lluites passades / No tems. No tems l’acer de les espases / Duus en un trau, minúscula, una flor / que et salvarà com les millors medalles.
                La xarrada i el diàleg es tancà amb les anècdotes que el conferenciant volgué compartir amb tots nosaltres sobre confidències i secrets que Estellés li confià, tot dient : Joan!, això no ho contes a ningú, bé...si vols a un més i prou! I nosaltres tinguérem la sort de ser un més i prou i així continuarà la cadena perquè la memòria dels versos i la figura del nostre poeta s’escampen com taca d’oli, l’oli del pimentó torrat.

Departament de Valencià

Emili Gallego i Espí

No hay comentarios:

Publicar un comentario