miércoles, 20 de mayo de 2015

Viatge Fi de Curs


VIATGE ITÀLIA 2015 ALUMNES DE 4T D’ESO IES FRANCESC GIL.

Ens llancem a un viatge a les quatre de la matinada. Tots mirant-nos les cares, però no ens veiem les cares de son sinó les cares d’alegria de anar-nos-en a un altre país. Al pujar a l’avió a tots en bullia per dins els nervis a l’hora d’enlairar-nos i des de l’aire poguérem veure les fantàstiques vistes de la nostra Mar Mediterrània. Primer que tot arribàrem a la ciutat de Pisa, ens férem les típiques fotos a la Torre i als seus jardins i ens riguerem un montó quan teníem als ‘carabinieris’ darrere nostre pitant-nos i diguen-nos que eixirem de la gespa…

Més tard ens adreçàrem cap a la meravellosa ciutat de Florència, ens instal.làrem a les habitacions, i eixírem a veure-la. Caminar per aquesta ciutat, és tot un luxe. A cada carrer hi ha coses boniques, veus a la gent fotografiar-ho tot, i tindre davant teu “Il Duomo” de Florència és tot un privilegi. N’ és digna de veure!

Al dia següent visitàrem la galeria d’Ufizzi i galeria dell’Accademia.Ens succeïren uns quants esdeveniments que ens van fer morir-nos de riure. A la galleria d’Ufizzi, ens vam dispersar i alguns es perderen per aquell gran museu d’estàtues i quadres, però al grupet d’Amparo Trescolí, algunes de les alumnes es ficaren a imitar els gestos de les estàtues i al estar fent molt d’espectacle davant de tota la gent una guàrdia començà a dir-nos en to relativament elevat: ‘’¡No teatro! Ragazzi, no imitare le figure per favore.’’ Tant la mestra com les alumnes eixírem pitant d’allí i continuàrem la visita… Tots ens vàrem perdre aquell dia allà dins, era com un laberint…

Més tard a la galleria dell’Accademia visitàrem el David de Miguel Angel, és preciós, una figura perfeccionista i extravagant.

A la nit esperant l’hora de sopar asseguts a un dels carrers, passà un home amb un ram de roses i amb tota l’alegria del món Alberto va comprar una per a regalar-li-la a la ‘teacher’. Clar, Saul i Gonzalo no es podien quedar enrera i també van comprar una per a Xantal i Empar. L’home era molt graciós però més graciós era el mot que li va posar Alberto. Més val que això es quede entre nosaltres.

El tercer dia, visitàrem les ciutats de Siena i San Giminiano. Són unes ciutats medievals, boniques i per què no dir-ho, encisadores… Veure aquells paisatges era màgic i com no, no han quedat sense ser fotografiades.

Una vegada vistades les dues ciutats, ens esperava un dur camí fins arribar a Roma. Entràrem corrent a l’hotel cercant Wifi, per connectar-nos a Internet. Què mal és quan no el tens a un altre país…!

El tercer dia resultà esgotador, i encara ens quedava l’endemà per disfrutar de Roma!

Un dia més. El quart. Esmorzàrem a l’hotel i de seguida començàrem la visita dels llocs més emblemàtics de la ciutat eterna. Pel matí la Fontana di Trevi: una gran llàstima que estava en obres, és de les coses més boniques que ens haguera agradat veure . També vam passejar les places Navona, d’Espanya amb la seua escalinata i Venècia, de les moltes que en té Roma… I per la vesprada, visitàrem l'amfiteatre Flavi, més conegut com el Coliseu o l’arc del triomf de Constantí. Ja esgotats, ens quedàrem al centre de la ciutat per sopar a un restaurant on ens serviren lassanya, mmmm què bona estava!

En acabar de sopar i per arribar a l’hotel entre tots vam decidir agafar un taxi. Un per cada quatre persones. El trajecte va ser curt, semblava que fora una carrera de cotxes.

Eixa nit, alguns caigueren morts al llit, i altres per descomptat no tenien son. Però clar, si eixies al passadís, veies dues ‘carabinieris’ que feien autèntica por…

El darrer dia visitàrem els “ musei del Vaticani”. Veiérem els grans jardins, la capella Sixtina, i un fum de coses més que ens agradaren moltíssim. Era l’últim dia i havíem de gaudir-ho.

A la vesprada ja per tornar a l’hotel agafàrem el metro, i en menys de 20 minuts estàvem agafant les maletes per anar al port.

Tots creïem que el vaixell seria xicotet, però quan el vam veure ens vam quedar tots petrificats. Menut vaixell!!!!

Ja instal.lats als camarots pujàrem a la coberta de dalt de tot per veure com s’eixia del port, ningú es va marejar per sort, però a mitjanit les coses van canviar pel que respecta…D’entre els serveis del vaixell hi havia discoteca, llocs on relaxar-nos, sala de jocs… i coneixèrem gent nova, italians molt agradables, i tot s’ha de dir, un poc pesats i “apegalosos”…

Arribats a Barcelona tots conectàrem les dades, i avisàrem a casa ‘’JA ESTEM ACÍ’’ què llarg el trajecte de Barcelona a Canals, però quina alegria al veure als nostres pares i amics esperant-nos baix l’autobus a la porta de l’insti.

Ha sigut un plaer gaudir d’aquest viatge amb tots vosaltres, tots aquests records es guardaran a la nostra memòria per sempre!

Carolina Navalon 4t Eso
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario