Hui ha estat un dia trist,tan trist que ni el sol ha mostrat el seu somriure. Sap que estem de dol i ha      volgut respetar-lo. Gràcies.

     Ahir se'n va anar Emili, el nostre company, amic, però, sobretot, una bona persona.

     Ens ha deixat sense acomiadar-se, no ho esperava i nosaltres tampoc.

     Hui ha estat un dia trist i difícil, molt dificil. 

     Aques matí, la seua familia del Francesc Gil ens hem reunit al pati per acomiadar-nos

     Hi havien cares tristes, ulls plorosos, incredulitat per la noticia... 

     Un company i una alumna han llegit uns poemes en la seua memòria i hem guardat un minut de          silenci, contenint les llàgrimes.

     Sabem que Emili mereix això i més, però sols podem dir: T'estimem i et trobarem a faltar.

 

"Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo".

 Poema de Miquel Martí i Pol