MATEU I LA COVA MISTERIOSA

          Mateu, fill d’Esther i Ramon, és un nen de deu anys molt divertit d’ulls blaus, cabells rossos i alt. Té un germà més major que li agrada fer-li por amb històries de monstres i fantasmes.

Un dia Mateu, tornant de l’escola es va desviar del camí que sempre agafava per anar i tornar de l’escola. Va veure un gosset i el va perseguir, quan ja portava una estona perseguint al el gosset se n’adonà de que caminava per un bosc. Va veure una cova, i com a Mateu li agradaria ser de major arqueòleg, es va endinsar molt més buscant pedres i ossos d’animals. La cova era molt fosca, no s’hi veia el fons; per tant, va entrar per a investigar-la. Estava molt content, ja que li agradava investigar i jugar a ser un arqueòleg. La cova era molt fonda, ja no veia per on havia entrat. Es va espantar un poc, però no li va impedir seguir investigant. A la cova va veure rates penades, serps i animals estranys, un d’ells era un llop en amb  cap de peix amb tres ulls i dos boques. Com que es va fer hora de sopar i Mateu encara no havia aplegat a casa, els seus pares es van preocupar, per tant van eixir a buscar-lo. Van veure a Pere, amic de Mateu, aquest estava traient  el fem i li van preguntar on estava Mateu. Pere li va dir que l’última vegada que l’havia vist estava perseguint un gosset blanquet en direcció cap al bosc. Els pares van anar directes a la cova per a buscar-lo, perquè coneixien la seua existència  i també que a Mateu li agradava investigar com un arqueòleg. Mateu tenia molta por perquè s’havia fet de nit i no podia veure res, sentia el soroll de les serps, el vol de les rates penades, els crits dels animals estranys, es va posar a plorar com  un nen petit. No sabia què fer.  Se sentia observat per tots els animals que hi havia a la cova. Va eixir corrents i es va entropessar amb una pedra i va caure desconsolat al terra plorant. Els animals estranys van anar on estava Mateu per agafar-lo i menjar-se’l.

De sobte es va despertar al llit tot suat, amb molta por i amb el cor bategant-li molt de pressa. Era 31 d’octubre, dia de les ànimes, sempre tenia malsons aquell dia.

FI

Olga Mateu

Curs: 2017/18

Grup: 2n ESO C